Un aeroport apropa i allunya. Veus gent que s’acomiada i gent que es retroba, gent que no es veurà mai més i gent que es veu per primera vegada, n’hi ha que marxen i n’hi ha que tornen...
Un aeroport té presa i alhora tot el temps del món. Veus gent que fa tard i gent que fa temps, gent que mira el rellotge amb neguit i gent a la que no li cal, n’hi ha d’impuntuals i n’hi ha de previsors...
Un aeroport té totes les emocions. Veus gent que plora i gent que riu, gent que crida i gent que xiuxiueja, n’hi ha d’enfadats, de contents, d’emocionats, de neguitosos...
Un aeroport és tots els llocs del món i tots els llocs del món són a l’aeroport.
