Si algun cop em perdo busqueu-me a l’aeroport. L’aeroport és, per a mi, el millor lloc per perdre’s. Em recorda que puc anar allà on vulgui i quan vulgui. Em recorda què gran és el món. Aturar-s’hi i mirar és veure’n l’essència.
Un aeroport apropa i allunya. Veus gent que s’acomiada i gent que es retroba, gent que no es veurà mai més i gent que es veu per primera vegada, n’hi ha que marxen i n’hi ha que tornen...
Un aeroport té presa i alhora tot el temps del món. Veus gent que fa tard i gent que fa temps, gent que mira el rellotge amb neguit i gent a la que no li cal, n’hi ha d’impuntuals i n’hi ha de previsors...
Un aeroport té totes les emocions. Veus gent que plora i gent que riu, gent que crida i gent que xiuxiueja, n’hi ha d’enfadats, de contents, d’emocionats, de neguitosos...
Un aeroport és tots els llocs del món i tots els llocs del món són a l’aeroport.
Un aeroport apropa i allunya. Veus gent que s’acomiada i gent que es retroba, gent que no es veurà mai més i gent que es veu per primera vegada, n’hi ha que marxen i n’hi ha que tornen...
Un aeroport té presa i alhora tot el temps del món. Veus gent que fa tard i gent que fa temps, gent que mira el rellotge amb neguit i gent a la que no li cal, n’hi ha d’impuntuals i n’hi ha de previsors...
Un aeroport té totes les emocions. Veus gent que plora i gent que riu, gent que crida i gent que xiuxiueja, n’hi ha d’enfadats, de contents, d’emocionats, de neguitosos...
Un aeroport és tots els llocs del món i tots els llocs del món són a l’aeroport.
Hi ha res millor?
MeRi
.JPG)
Que maco!
ResponderEliminarI quanta raó també!
Un petonàs MaríaDeLosCheles!!!!
=)
Doncs... no n'estic gaire d'acord. Planteges l'aeroport com quelcom "romàntic", però no trobo que ho sigui. En realitat, per mi és un moment i un espai de transició, de passada, un pur tràmit. Una plataforma del que vindràs després. El veritable viatje, les veritables emocions, comencen un cop puges a l'avió o, millor, quan baixes: és a dir, quan arribes al destí.
ResponderEliminarSón maneres de veure-ho. Per a mi un viatge comença en el precís instant que decideixes fer-lo. De totes maneres en aquest cas no em refereixo a viatjar sinó a l'aeroport com a lloc; i sí, per a mi té un punt "romàntic" si es vol dir així...sempre m'han agradat els aeroports suposo que perque representen la meva passió més gran que són els viatges.
ResponderEliminarEl que tu dius és totalment cert, son potser un pur tràmit i sempre hi estàs de passada; no són el destí. Pero solen ser el principi o el final de grans coses...
Però aquí resideix la gràcia no? que un lloc que per a algú significa una cosa per algú altre és el contrari o no és res de res...