viernes, 12 de noviembre de 2010

Crònica d'un viatge perdut (pero el perdut es pot trobar...)


Si no va ser és perquè no havia de ser. Central Park encara no m'esperava. No hi havia un taxi groc per a mi al JFK. No s'estrenava cap musical prou bo a Broadway i l'exposició del MoMa no era gaire interessant.

(En definitiva) no era la NY que jo he de veure ni era amb "qui".

I tot i la decepció del moment, sempre hi haurà vols que creuin l'Atlàntic. Els carrers sempre estaran numerats, la "Gran Manzana" segurià sent gran i els caps d'any a Times Square continuaran sent especials.

I, tot i que ja ens coneixem, hi haurà un dia (i serà gran!) en que podrem saludar-nos cara a cara. Fins llavors...


It's up to you...
MeRi

No hay comentarios:

Publicar un comentario