Cisne negro

Desquiciante. Ésa es la palabra: desquiciante. Sales del cine y, mientras vas por la calle camino a casa, la música de “El lago de los cisnes” te va golpeando dentro. “Ella es el cisne, se convierte en el cisne…” “El papel la mata”...

La película te palpita dentro, te turba… curiosamente no tanto mientras la ves sino después de haberla visto. Te das cuenta que “algo” se te ha quedado dentro. Estás medio en shock, conmovida, melancólica, semi-triste… Y digo yo: si esto ocurre es que alguien ha hecho algo bien.

Mientras, Txaikowsky sigue sonando en tu mente…

Feliç any! (el que tu vulguis...)

Comença un nou any. Es pressuposa que hem d’iniciar-lo fent llistes de bons propòsits (o propòsits a seques). I dieta. Perquè tothom sap que no es pot començar l’any sense posar-te a règim abans de que acabi la primera setmana...

La feina se’ns acumula: hem d’apuntar-nos al gimnàs, a anglès, obrir un compte per estalviar i comprar xiclets de nicotina!

Hem de trobar parella, una feina millor (o la que sigui), independitzar-nos per fi i anar de vacances més enllà de Benidorm (aquest cop sí!!).

Aquest any ens traurem el carnet i passarem les oposicions. I, finalment, podrem comprar-nos un cotxe...
Ah! Que no m’oblidi... aquest any ens tocarà la loteria...!

I si fem menys llistes i vivim més?

Feliç 1980, 1988,1993,1999, 2002, 2004, 2007, 2012, 2015, 2021...i, per què no?

FELIÇ 2011!

MeRi