miércoles, 6 de abril de 2011

Cisne negro


Desquiciante. Ésa es la palabra: desquiciante. Sales del cine y, mientras vas por la calle camino a casa, la música de “El lago de los cisnes” te va golpeando dentro. “Ella es el cisne, se convierte en el cisne…” “El papel la mata”...

La película te palpita dentro, te turba… curiosamente no tanto mientras la ves sino después de haberla visto. Te das cuenta que “algo” se te ha quedado dentro. Estás medio en shock, conmovida, melancólica, semi-triste… Y digo yo: si esto ocurre es que alguien ha hecho algo bien.

Mientras, Txaikowsky sigue sonando en tu mente…

domingo, 2 de enero de 2011

Feliç any! (el que tu vulguis...)


Comença un nou any. Es pressuposa que hem d’iniciar-lo fent llistes de bons propòsits (o propòsits a seques). I dieta. Perquè tothom sap que no es pot començar l’any sense posar-te a règim abans de que acabi la primera setmana...


La feina se’ns acumula: hem d’apuntar-nos al gimnàs, a anglès, obrir un compte per estalviar i comprar xiclets de nicotina!


Hem de trobar parella, una feina millor (o la que sigui), independitzar-nos per fi i anar de vacances més enllà de Benidorm (aquest cop sí!!).


Aquest any ens traurem el carnet i passarem les oposicions. I, finalment, podrem comprar-nos un cotxe...
Ah! Que no m’oblidi... aquest any ens tocarà la loteria...!


I si fem menys llistes i vivim més?


Feliç 1980, 1988,1993,1999, 2002, 2004, 2007, 2012, 2015, 2021...i, per què no?

FELIÇ 2011!


MeRi


viernes, 12 de noviembre de 2010

Crònica d'un viatge perdut (pero el perdut es pot trobar...)


Si no va ser és perquè no havia de ser. Central Park encara no m'esperava. No hi havia un taxi groc per a mi al JFK. No s'estrenava cap musical prou bo a Broadway i l'exposició del MoMa no era gaire interessant.

(En definitiva) no era la NY que jo he de veure ni era amb "qui".

I tot i la decepció del moment, sempre hi haurà vols que creuin l'Atlàntic. Els carrers sempre estaran numerats, la "Gran Manzana" segurià sent gran i els caps d'any a Times Square continuaran sent especials.

I, tot i que ja ens coneixem, hi haurà un dia (i serà gran!) en que podrem saludar-nos cara a cara. Fins llavors...


It's up to you...
MeRi

sábado, 6 de noviembre de 2010

Aparences


Cridava, plorava, patalejava, trencava coses, s’estirava dels cabells... volia sortir corrents, marxar, lluny, que la deixessin sola... volia una altra vida... això sí: tot anava per dins i sempre duia un somriure pintat a la cara.

lunes, 4 de octubre de 2010

Disculpe señorita...


Reconozco que tuve miedo. Miedo de que en cualquier momento alguien se me acercara y me dijera que no podía estar allí; que tenía que irme. Que las islas como ésa no eran para gente como yo...
MeRi

lunes, 13 de septiembre de 2010

Pensando sin pensar


"... hay dos Grecias... la que vi y la que pude haber visto. Y en eso pienso hoy porque lo pensé cuando no estabas. Porque nisiquiera pensé en pensarlo...
Andé las mismas calles dos veces... una contigo y la otra sin ti. Te subiste a un avión para el que yo nunca vendí billetes y te uniste a unas vacaciones a las que había decidido no invitarte. Pero estubiste ahí. Y nisiquiera lo supiste... Espero que cuando te des cuenta decidas que te gustó. "


Recién llegada de Grecia y con mucho que escribir, "analizar" y compartir... cosas seguramente mucho más "cabales" que ésta, pero es la que curiosamente "necesitaba" escribir.


Próximamente más y mejor.


MeRi

miércoles, 1 de septiembre de 2010

Por el retrovisor...


He estado callada varios meses. Seguramente porqué tenía demasiadas cosas que decir... supongo que aún las tengo... pero no siempre se sabe cómo decirlas.

Dejo algo que he escrito hoy; para mí tiene mucho sentido...demasiado. Tal vez (y supongo) que para la mayoría son frases inconexas... pero aquí estan, de todos modos.


"¿Qué ha pasado? He dado un golpe firme a la mesa. ¿Qué ha pasado? Ha habido movimiento. He hecho la mudanza. He cambiado el armario. He dejado de ser yo para ser yo.
Me han quitado cosas que eran mías, me han quitado cosas que quería, me han empujado…
Me intentaron convencer de que era algo que yo sé que no soy… y porque no lo soy yo sigo aquí. Y tú no.
Lo que sobra se corta y a vivir: ¿es eso? No. ¿es eso? Sí. ¿es eso? A veces… Extraer y coser. Rehabilitación y a seguir…
Me callé y ahora hablo. Omití y ahora escribo. Lloré y ahora lo grito. Con medida. Con pausa. Uno expresa cuando debe… Cuando mira y eso está ahí: en el retrovisor. "
MeRi

jueves, 22 de abril de 2010

Busqueu-me al panell de sortides i arribades!



Si algun cop em perdo busqueu-me a l’aeroport. L’aeroport és, per a mi, el millor lloc per perdre’s. Em recorda que puc anar allà on vulgui i quan vulgui. Em recorda què gran és el món. Aturar-s’hi i mirar és veure’n l’essència.
Un aeroport apropa i allunya. Veus gent que s’acomiada i gent que es retroba, gent que no es veurà mai més i gent que es veu per primera vegada, n’hi ha que marxen i n’hi ha que tornen...
Un aeroport té presa i alhora tot el temps del món. Veus gent que fa tard i gent que fa temps, gent que mira el rellotge amb neguit i gent a la que no li cal, n’hi ha d’impuntuals i n’hi ha de previsors...
Un aeroport té totes les emocions. Veus gent que plora i gent que riu, gent que crida i gent que xiuxiueja, n’hi ha d’enfadats, de contents, d’emocionats, de neguitosos...
Un aeroport és tots els llocs del món i tots els llocs del món són a l’aeroport.

Hi ha res millor?


MeRi

miércoles, 21 de abril de 2010

St. Jordi és avui! ( i va ser ahir, i serà demà...)



Al cap i a la fi tot és un negoci; no es pot evitar. Acava el dia i es fan rànkings, recomptes, balanços... (es fan) números. Per qué xifrar la festa de les lletres? Compten qui ha venut més, qui ha generat les cues més llargues, qui serà més llegit... qui "sorprén" i qui "decepciona" (comercialment parlant, és clar)

Per qué St. Jordi l'escriuen els diaris i el narren les televisions?

Qui vulgui viure una diada de St. Jordi no cal que miri cap llista de vendes, n'hi ha prou que agafi un llibre (només un), el que vulgui, l'obri i comenci a llegir... Perque hi ha tants "St. Jordis" com tú vulguis .


domingo, 18 de abril de 2010

Microcuentos de inspiración diversa...

Seis microhistorias inspiradas por expresiones que de tanto oírlas han pasado a ser "un poco mías", así que espero que no os importe que os las haya "tomado prestadas" ... :P
1.
Llegó a casa “muertita” sí; pero se sentía “más feliz que una regaliz”. Había sido un día largo pero había tenido valor; lo había hecho, se había atrevido… ¡qué narices! Se había quedado “más a gusto que un arbusto”.

2.
Ya no podía más. Siempre era lo mismo. Siempre lo esperaba. Siempre lo pensaba. Siempre estaba ahí. Nunca era distinto. Nunca llegaba. Nunca se acordaba. Nunca iba a estar. Y un día se plantó. ¿Sabes qué? “Vete a la mierda”


3.
Nou mesos. Va viure aquí nou mesos i no va ser capaç d’aprendre a dir demà. Així que quan va marxar es va acomiadar amb un curiós “fins domani”


4.
No la conocían; y los que sí, no la soportaban. No hablaba con nadie. No tenía a quien llamar o mandar un meil. Nadie a quien llamar amigo. Y decidió irse…
La iglesia estaba llena de gente que comentaba: pobre chica, pero si “era maja”…


5.
Se levantó y se fue. “Oye guapa, que yo nunca doy propina”



6.
Hizo las maletas, se despidió de los que quiso y puso rumbo a la ciudad. No iba a echarlo de menos; no era para ella. No; ella había nacido para ser “cosmopolita”.

MeRi